Caçadors de colometes

Mont-Bassegoda 2009

2009-08-24T13:09:00.000-07:00

Han confirmat l’assistència :

Jordi Carreres,
Jordi Canyigueral
Pep Vila.
Lluís Soler
En Tomàs possiblent vingui al dinar del diumenge.

No hi assistiran
Mines
Salvi

Proposta d'en Pep Vila

2009-08-23T03:02:00.000-07:00

Companys,

Aquest potser no és el millor mitjà per fer proposta de nova incorporació d'un caçador. Però malgrat tot i aprofitant que aquest any tampoc serem molts a l'excursió, us proposo convidar-hi un excel·lent company i muntanyenc, en Lluís Vilanova i Pons de Verges, força de vosaltres el coneixeu (ram del magisteri). Tot i això, si algú considera que ja som massa colla que em respongui aquest correu i sense cap mena se discussió m'abstindré de convidar-lo (i més enllà que em sembla que en Lluís "fa" pel grup, no suposarà cap problema).

Dieume'n alguna cosa, please!!

Pep Vila

Salutacions des del Kings Canyon.

2009-08-17T13:04:00.000-07:00

Des d'un portàtil i una 3g a prop del Kings Canyon o sigui de veure les grans sequoies americanes a Califòrnia.
Hem llogat una autocaravana petita i vinga amunt i avall de les Rocalloses.
Salut caçadors!!!!

Mines

Sortida a la Mare de Déu del Mont i al Puig de Bassegoda (Ruta de les sortides i postes de sol)

2009-08-17T04:06:00.000-07:00

El Bassegoda des de la Mare de Déu del Mont

Benvolguts caçadors.

Enguany us proposo de retornar a la nostra estimada Alta Garrotxa, en aquesta ocasió la més llevantina. M’hauria agradat que féssim una bona caminada pels fondals de la conca del Borró però vaig anar-hi un dia i em vaig trobar que els camins i els corriols estaven molt malmesos a causa de les nevades i ventades de l’últim hivern, de manera que molts d’ells ja no només eren de mala petja sinó que s’havien tornat molt perdedors, eren poc menys que impracticables. Entre d’altres llocs i topants que vaig visitar,a mitja tarda vaig aconseguir arribar al llegendari Gorg blau, una gorga sota un saltant –ara sec – de quinze metresque té la fama de ser l’únic de la conca alta del Borró que té aigua permanent durant tot l’any. Fins i tot l’inefable Delfí de ca l’Orri em va confirmar això, però quina decepció que vaig tenir: allà hi havia aigua, sí, força aigua, però marronosa, estancada i ben insalobre. I jo que m’hi havia fet tant per trobar un paradisíac racó on els meus estimats caçadors es poguessin banyar a pèl entre les nimfes del bosc! Què hi farem...
Tornant al món real, doncs, i posats a ser més pràctics, l’itinerari concret que farem és el següent:

Divendres 28:
-Sortida del MAXIM a les 4 de la tarda en direcció a Beuda, per un d’aquests itineraris:
Itinerari directe: Girona – Besalú – Beuda.
Itinerari turístic: Girona – Variant de Banyoles – Melianta – Club Edén – Pla Martís – Esponellà – Crespià – Beuda
-Pujada a la Mare de Déu del Mont des de Beuda per la drecera de tota la vida, tot passant per la costa del Salve Regina (el cantarem com a penitència dels nostres pecats), Font de Roca Pastora (on farem una petita parada per menjar la tradicional síndria), Sant Llorenç de Sous i collet de les Sorreres.
Temps, dificultat i croquis de la caminada: 1,30-2 hores de pujada, amb un tros planer al mig

-Estada al santuari (que últimament ha estat rehabilitat i gaudeix d’unes immillorables condicions i instal·lacions)
Soparem de menú (menjador amb grans vistes).
Sobretaula a la magnífica terrassa (taules òptimes per jugar a la botifarra, vistes i posta de sol espectaculars etc.).
Homenatge a Verdaguer: lectura dramatitzada de fragments de Canigó a la capella del santuari, per part de Jordi Carreras i qui s’hi vulgui afegir (els interessats envieu-me un e-mail i us faré arribar el tros que us correspon, per tal que us el prepareu una mica ).
Nit: ens repartirem en habitacions de 2 i de 3 (lavabo complet amb WC i dutxa a cada habitació)
El sopar, les habitacions i l’esmorzar al santuari ja està tot encarregat

Dissabte 29
-Esmorzar lleuger al santuari.

-Ruta del matí XXXXXXXX : El Mont - Coll de Joncanat – L’Espinau – Coll de l’Espinau (més desviació opcional xxxxxxx a Sant Miquel de Coma de Roure, que suposaria 1 – 1,30 hores més de camí) – Pla de Salancs – Collada de les Canals de Carig – Font del Bac (segon esmorzar: per arribar-hi ens desviarem 5 minuts del camí però val molt la pena: és un racó molt fresc i ombrívol, poc abans del qual trobarem un esplèndid i gegantí roure centenari) – Coll de la Creu – Poble de Lliurona (amb possible visita a l’escola i els neorurals de torn) - Serra de Lliurona – Coll de Teies – Sant Miquel de Bassegoda.

Atenció caçadors:
Durant tota aquesta ruta matinal gaudirem d’unes vistes impressionants sobre la Conca del Borró, sempre presidides, al fons, per la gran mola del Bassegoda!!
Temps i dificultat d’aquesta primera mitja jornada: 3,30-4 hores de camí gairebé tot de baixada o per planer de molt baixa dificultat, bona part d’ell per pista.

-Dinar i descans a Can Nou (és la primera casa del poble de Sant Miquel de Bassegoda: s’hi ofereix un petit servei de bar i una petita terrassa amb un parell de taules i cadires que em sembla que ens podrien anar la mar de bé per dinar – cadascú se’l porta – acompanyats d’una cervesa fresca).

-Ruta de la tarda XXXXXXX i croquis ampliat: Can Galán (refugi CEE) – Coll de Bassegoda – Pla de la Bateria – Puig de Bassegoda (1310 m) Per a les vistes des del BASSEGODA, llegiu TEXT 2,
Temps i dificultat d’aquesta segona mitja jornada: 1,30-2 hores de camí de pujada una mica exigent (ens ho haurem d’agafar amb calma)

El cotxe de suport arribarà fins al coll de Bassegoda, i si pot fins al Pla de la Bateria, i allí carregarem els sacs de dormir i tota la parafernàlia per sopar i fer el bivac a dalt del Bassegoda. Els caçadors més valents carregaran fort i, si cal, faran dos viatges (25 minuts de pujada i 15 de baixada)
((((Ep!: en cas de mal temps, dormirem al refugi del C.E.E (Can Galan) de Sant Miquel de Bassegoda)))).

Diumenge 30
-Ruta matinal OOOOOOO: Puig de Bassegoda – Coll de Bassegoda – Puig Escaleró - Sant Joan de Bussols – Can Coll (on pujarem als cotxes, que hauran vingut a esperar-nos) – Gorgues d’Albanyà (on farem una bona remullada)
Temps i dificultat: 2- 2,30 hores de camí fins a Can Coll, pràcticament tot de baixada.
El cotxe de suport a més de tornar a carregar tot el material de bivac, hi pujaran els conductors dels altres cotxes per anar-los a buscar a Beuda i pujar a esperar els caminadors quan arribin a Can Coll.

- Dinar de germanor a....

-I per últim, fotògrafs: prepareu les vostres màquines !!!

j.c. jcarrer8@xtec.cat

Podeu veure el document complert en format PDF clicant aquí http://www.salvijacomet.net/2009.pdf

Galeria de fotos de Camporells

2008-10-12T15:59:00.000-07:00

Mostra la Galeria

La crisi financera Ninja

2008-10-11T14:46:00.000-07:00

Anàlisi de la crisi econòmica feta pel professor Leopoldo Abadia...
La crisis Ninja
ninja: no income, no job, no assets; o sigui, persones sense ingressos fixos, sense feina fixa i sense propietats.

Consell per afrontar la crisi

2008-10-11T13:38:00.000-07:00

Avui he rebut aquest escrit del meu assessor financer:

Consell de cara a les inversions per a l'últim trimestre del 2008 i, tal com van les coses, per tot l'any 2009..
Facis el tatuatge d'un € a la punta del penis i tindrà els següents avantatges:
1. Gaudirà movent els seus diners.
2. Veurà créixer la seva inversió.
3. No li importarà que la seva dona es mengi els seus estalvis...
4. Només vostè decideix com protegir la seva inversió, i...
5. Només vostè decideix on ficar els seus diners

Salutacions cordials, i que li vagi bé...

Catalans Il·lustres.

2008-10-11T12:30:00.000-07:00

Miquel Servent
Llàtzer de Tormos.
Cristòfol Colom
Americae
Vicens Anes Pinçon
Bartomeu Casaus.
Lleonard.

En Mines a Colòmbia

2008-09-18T03:01:00.000-07:00

Amics caçadors:

Caldria que portéssiu les escopetes molt carregades per córrer pels carrers de Bogotà. Jo no he pogut caçar perquè m'he dedicat a pedalar per aquestes terres i per la ciutat de 7 milions de persones situada a prop dels 3000 metres d'alçada.
Espero veure-us a tots al sopar, mentrestant un abraçada.

Xavier

Petita (o gran...) contribució d'en Jordi Carreres

2008-09-02T04:25:00.000-07:00

Petita contribució amb comentari i power adjunt de fornals i peroles....
Efectivament, companys, donades les circumstàncies potser és millor dedicar-se més a les peroles que no pas a les paroles, així com també a la res púbica que no pas a la res pública....
Salut i una abraçada.

JAMAIKA

Sopar Caçadors

2008-09-02T04:16:00.000-07:00

El Gran Caçador Pere Bagué ens convoca al tradicional sopar de Caçadors:

Data:10 d'octubre de 2008, a les 8 del vespre a Olivas.

A 2/4 de 9 xerrada d'en Lluís Serrat sobre "xacres" i "serps".

A continuació sopar amb:
-1r plat de bolets (si n'hi ha) o altre;
-2n plat de rissotto (Salvi).

Foto d'estudi d'en Lluís Serrat

2008-09-01T03:54:00.001-07:00

Una de les darreres fotos d'estudi que ha realitzat en LLuís...

Batalla de Muret

2008-09-01T03:42:00.000-07:00

Versió occitana
En coumemouraciou
ded VII centenari
dera Batalho
de Muret
ount dab ed arrei
en Peire
Aragounes Cataias
Lengadoucias
E Gascous
cayoun per a defenso
deras Libertats ded Dior

Versió francesa
Ici, le 12 septembre 1213,
Simon de Montfort
par sa victoire de Muret
libéra le Midi
de la menace aragonaise
et contribua â la réalisation
de l'unité française.

Concert de Maria Canyigueral a Bordils.

2008-03-29T05:20:00.000-07:00

El dia 5 d’abril a les 9 del vespre al pavelló “Torrentó” de Bordils es celebrarà un concert de l'Orquestra de Cambra de l’Empordà i Maria Canyigueral (piano).
Hi esteu convidats.

"El Lazarillo de Tormes" un llibre català.

2008-02-19T05:23:00.000-08:00

A E-notícies han publicat la següent informació:

El filòleg català Jordi Bilbeny ha presentat el seu llibre "La vida de Llàtzer de Tormos", a partir de l'obra anònima d' El Lazarillo de Tormes, de la qual n'és estudiós. Bilbeny s'ha mostrat convençut que aquest clàssic de la literatura va ser escrit per un "autor valencià, que podria ser Joan Timoneda", i que l''original' que es conserva actualment és simplement una copia traduïda al castellà.

Comentant aquesta notícia amb un amic professor de l'UPF que coneix en Bilbeny, m'ha dit que això no és el més gros, sinó que és molt possible que hagués passat el mateix amb "El Quixot" i amb "La Celestina".
En el cas d'El Quixot, sembla ser que va ser escrit en català per un tal Joan Miquel Servent nascut a Xixona (que els castellans van convertir en Miguel de Cervantes), i que l'edició en castellà és una còpia traduïda del català.
Cantinuarem informant

Miau Tenor al LIceu

2007-12-02T10:17:00.001-08:00

En el marc del lliurament dels VI Premis Barcelona de Cinema que se celebrarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el proper dimecres 5 de desembre de 2007, prodrem veure la banda animada sonora de Cine NIC "Miau Tenor". Es projectarà en la introducció a l'entrega del premi de cinema d'animació.
El lliurament dels VI Premis Barcelona de Cinema serà transmès en directe per TV3.

Podeu veure més bandes de Cine Nic a: http://es.youtube.com/salvijacomet

En Mines diu

2007-11-29T05:04:00.000-08:00

Crec que la manca d'exit de la convocatòria respon a que no vas preveure el tema de la intendència, potser a la taula del pagès de ferro amb una perspectiva de sopar després de les partides i alguna alternativa a qui no jugui a ping pong estaria més encertat.
Que tal els dies feiners al mig de les festes de Nadal....?

PimPom (segona convocatòria)

2007-11-24T06:27:00.000-08:00

Benvolguts caçadors...

Per falta de quòrum no hem pogut celebrar la primera sessió del I Campionat de Pimpom dels Caçadors de Colometes.
Tanmateix cal remarcar que hi ha hagut un caçador que s'ha presentat: el defensor de la terra Jordi Canyigueral,(no podia ser un altre, sempre ens ha passat la mà per la cara a tots pel que fa a militància, i altres habilitats).
Des del nostre blog faig la segona convocatòria del I Campionat de Pimpom dels Caçadors de Colometes.
Per intentar posar-nos d'acord amb el lloc i la data de celebració, proposo que doneu la resposta a través del blog, així prodreu veure les propostes dels altres caçadors.
Pel que fa a la data heu de dir quin dissabte proposeu, i pel que fa la lloc hi ha dues opcions: A Roses (5 taules) o a casa d'en Jordi Canyigueral (1 taula)

Desperteu-vos caçadors...
Que ara és l'hora del pimpom...

Trobada del pim-pom

2007-11-18T15:13:00.000-08:00

Benvolguts Caçadors ..

Si us va bé, farem la trobada del pim-pom el proper dissabte, 24 de novembre.
M'hauríeu de confimar la vostra assistència per poder guardar taula al restaurant.
Per dinar tenim dues opcions:
A cal Campaner, peix fresc de Roses (50 € aproximadament)
Al Roc Fort, menú turístic (20 € aproximadament)
Hauríeu de dir la vostra preferència.
La trobada és a les 11 del matí davant del teatre de Roses. (Hi ha aparcament)
Entreneu-vos bé...

Salvi

Independència i pacifisme

2007-11-11T14:38:00.000-08:00

Article publicat al diari Avui el dia 27 d'agost d'enguany.

Els orígens del pacifisme
Hèctor López Bofill / Professor de dret de la UPF

No ens enganyem: el pacifisme àmpliament majoritari que impregna la societat catalana és l'expressió resignada davant d'una situació de dominació. Si les classes mitjanes són incapaces de plantar-se i de defensar la seva llengua senzillament adreçant-se en català als castellanoparlants que viuen entre nosaltres, com es pot pretendre que recolzin una estratègia política que tingui com a referent la coacció i l'ús de la força? No estic dient res escandalós si tenim en compte que la violència, com he posat de manifest sovint en aquestes pàgines, es troba present per pròpia definició en l'acció de tots els Estats. Fins i tot aquells que de forma més impol·luta declaren que es fonamenten en la democràcia, el pluralisme i en els drets humans es nodreixen de ressorts coactius en la definició de les seves estructures bàsiques. Com se sap, l'Estat espanyol, que pel que fa a variables democràtiques ha aconseguit homologar-se a la resta dels Estats occidentals, continua proclamant en l'article 8 de la seva Constitució que una de les missions primordials de l'exèrcit consisteix a garantir la integritat territorial, un mandat que es troba col·locat al mateix nivell de les ampul·loses proclames referides a la llibertat, a la justícia o al pluralisme polític, i que completa tota una rastellera de dispositius (estat de setge, execució forçosa) susceptibles d'esclafar qualsevol amenaça a l'ordre establert ni que la discrepància es formuli en termes democràtic.

SERIA UNA OBVIETAT AFIRMAR QUE CAP aparell estatal s'ha desprès de la invocació als elements militars i repressius en el seu disseny institucional si no fos perquè gran part d'aquells que ens trobem compromesos amb el propòsit de construir un Estat propi a Catalunya i de desfermar un procediment d'alliberament nacional vivim completament d'esquena a la idea de dotar-nos dels mecanismes defensius imprescindibles que caracteritzen qualsevol realitat estatal. Fa la sensació que topem amb la roca d'un veritable tabú, les essències acomplexades del subjecte castigat que expressa la seva impotència abjurant de recórrer als mateixos esquemes violents que han exercit sobre ell. ¿Aquesta repulsa, més que l'esfereïment del dominador quan s'acara al seu passat sinistre (una situació en què es podrien trobar els pobles amb una història recent imperialista), no és més aviat la conseqüència d'una derrota sense pal·liatius que inclou el triomf apoteòsic de l'opressor materialitzat en l'autoflagel·lació per un pecat que no hem comès?

NO ESTIC FENT CAP MENA D'APOLOGIA a la lluita armada. Només provo de posar en relleu que el pacifisme radical en el qual estem instal·lats ens inhabilita per desenvolupar el mínim pensament estratègic amb els atributs de defensa de la comunitat imprescindibles que caracteritzen una lògica estatal o d'una comunitat que aspiri a convertir-se en un Estat. No es tracta d'imposar una idea a mata-degolla, sinó de desplegar almenys un pensament en termes de factors coactius que, pel cap baix, puguin realitzar la màxima de Sun Tzu segons la qual el gran general és aquell que guanya la guerra sense necessitat de cap batalla.

NI TAN SOLS UN REFERENT COM el de Gandhi, tan invocat aquests dies en ocasió del traspàs de Lluís Maria Xirinacs, ha impedit que l'Índia, la democràcia més poblada del món, hagi caigut en la temptació de convertir-se en una potència nuclear per protegir-se dels seus veïns. Tampoc no és sobrer recordar, per cert, que el mateix Xirinacs, en el caliu dels seves plantades i dels seus actes de resistència pacífica, no s'estava d'afirmar que una nació no seria mai lliure si els seus fills no volien arriscar la vida per ella.

¿PODREM ORGANITZAR UN REFERÈNDUM sense la complicitat d'un cos policial que, en una situació de tensió, vetlli per la seguretat del desenvolupament de la consulta? ¿Declararem la independència sense un exèrcit que protegeixi la sobirania obtinguda? Més que deixar que ens tremolin les cames per formular aquestes preguntes, allò que ens hauria de corglaçar és que aquests plantejaments hagin desaparegut completament del nostre univers de possibilitats i que aquells que haurien d'estar reflexionant sobre qüestions d'aquest tipus siguin els primers que les converteixin en un anatema.

POTSER ELS SENYALS DEL DECLIVI DEFINITIU i del procés d'assimilació en què alguns ens temem que estigui caient Catalunya es troben d'alguna manera associats a aquesta total absència de zel en la defensa de les llibertats. Una plena subordinació de qualsevol esperit de revolta al confort material immediat que tal vegada sigui l'efecte retardat de l'últim gran col·lapse que hem patit, el gran sotrac que encara colla la mentalitat col·lectiva i en el qual l'Espanya actual troba el seu moment fundacional de violència originària amb les seves ramificacions en el vigent règim constitucional: la derrota de 1939 i la dictadura. Potser és ara, d'altra banda, un moment en què la generació nascuda i educada sota el franquisme continua monopolitzant les estructures de l'ínfim poder que ens han cedit, que estem assistint a la pèrdua de la continuïtat de la societat catalana com a comunitat nacional diferenciada. Un comunitat caracteritzada pel seny, la mesura, la laboriositat i el pacte, però en cap cas per l'acceptació pusil·lànime de l'esclavitud. Certament han canviat coses, i molt profundes, en la mesura que ja ningú no ens pot definir amb les dues característiques que una ment tan ponderada com la de Vicens Vives havia fet servir per parlar dels catalans des dels seus orígens: ser un poble de pagesos i ser un poble de soldats.

Quico Sabaté

2007-11-10T12:30:00.000-08:00

Benvolguts companys:

Trobareu la pel·lícula del darrer viatge del Quico Sabaté a:

http://www.brightcove.tv/title.jsp?title=391193403

Salut i República.

Salvi

Benvinguda

2007-11-10T12:01:00.000-08:00

Benvoguts companys Caçadors de Colometes.

Ja tenim un blog per expressar les nostres opinions, sentiments, alegries i dols...
En aquest primer missatge, vull demanar disculpes pel lamentable comportament que vaig tenir durant el sopar del dia 9. Pesento les meves més sentides disculpes a tots aquells que vaig ofendre, especialment a en Pep Vila.
Espero que aquest blog tingui llarga vida... i que no es mori d'inanició.

Salut i República

Salvi